Mercè Tusell

Serveis

Mercè Tusell

Osteopatia

Què és?

L’osteopatia és un enfoc assistencial diferent, un partir d’un sistema de diagnòstic i tractament específic.

Es basa en el principi del Dr. A. T. Still (1828-1917), que va postular, que la salut i el correcte funcionament de l’individu depèn de la integritat estructural global del Cos. Still dibuixa el cos com una unitat global, a la que qualsevol canvi que es produeixi provocarà respostes en diferents parts de l’Organisme. En la que l’estructura (Sistema musculoesquelètic, Òrgans i vísceres) i la funció de l’organisme estan íntimament relacionades i depenen l’una de l’altre. Qualsevol part del nostre organisme amb llibertat de moviments, sense restriccions i amb bon aport sanguini tindrà més capacitat de adaptar-se als canvis i menys possibilitats de la lesió.

Camps aplicación de l’osteopatia 

  • Sistema musculo-esquelètic: lumbàlgies, fuetada cervical, escoliosis, hernies i protusions discals, ciàtica, artrosis, tortícolis, trocanteritis.
  • Osteopatia visceral: Problemes d’ inflor, refluxe gastroesofàgic, cremos d’estómag, dolor abdominal, restrenyiment.
  • Osteopatia cranial: Mal de cap, migraña, marejos, visió borrosa, neuràlgies.
  • Ginecologia: Pre-post part, menstruació dolorosa, incontiència urinaria, dolor pèlvic.
  • Afectacions mandibulars: Bruxisme, dolor art. Temporo-mandibular, sorolls.
  • Esportiva: Tendinitis i tendinosis, epicondilitis, pubàlgia, condropatia rotuliana, millora del gest, lesions recurrents.

Història de l’osteopatia

L’osteopatia neix a finals del segle XIX als Estats Units, es basa en els principis del metge i osteòpata americà Andrew Taylor Still (Virginia, 1828-1917). Després de la pèrdua de tres dels seus fills degut a la meningitis, de qüestionar-se la medicina de l’època i de veure que no donava els resultats esperats,  Still comença a desenvolupar una medicina manual anomenada osteopatia,va dedicar anys d’investigacions, i al 1892 va fundar la primera escola d’Osteopatia a Kirksville “The American School of Osteopathy”, . El 1917, un alumne seu anomenat J. M. Littlejohn (Glasgow, 1865-1947), crea a Anglaterra la British School of Osteopathy. A partir d’aquell moment, la pràctica de l’osteopatia es va difondre per tot Europa.

Osteopatía Mercè Tusell

Fisioteràpia

Què és?

La paraula Fisioterapia prové del grec, physis, ‘naturalesa’, i “therapéia” ‘tractament. Per tant, fisioterapia significa “Tractament per la Naturalesa”, o també “Tractament meitjançcant Agents Físics”.

La fisioteràpia és una profesió lliure, independent i autònoma de les ciències de la salut dedicada al art i la ciència pel tractament físic, a l’estudi del movimient, la salut i les enfermetats del ser humà desde el punt de vista del movimient corporal humà, es caracteriza por oferir serveis a individus i poblacions per valorar, diagnosticar, plantejar i evaluar un tractament per desenvolupar les funcions del cos, on el seu bon o mal funcionament, repercuteix en el movimient corporal humà i la seva salut.

Especialitats

  • Esportiva: lesions produides a causa de la pràctica esportiva com esquinços, tendinitis, ruptures fibril.lars, fractures, epicondilitis, etc.
  • Teràpia Manual: tècniques manuals com movilitzacions, estiraments, traccions, adaptades a cada pacient per problemes d’esquena, articulacions i extremitats.
  • Massatges: descontracturant, descarregues musculars, relaxant, terapèutic.
  • Gimnàstica correctiva i Estiraments.
  • Electroterapia: electroestimulació, ultrasò i infrarrojos.
  • Rehabilitació i Readaptació esportiva: traumatologia, fractures, accidents, intervencions quirúrgiques, gent gran i nens.
  • Fisioteràpia estètica: tractaments anticel.lulitics, drenatge linfàtic, tractaments post part i post cirurgia.

Psiconeuroinmunologia clínica

Què és?

La PNI es una nova ciència fruit de la necessitat d’entendre el cos globalment, estudia els diferents sistemes corporals, nerviós, inmune, endocrí, digestiu, etc., i com s’interrelacionen entre sí i amb l’entorn (amb el nostre estil de vida, l’epigenètica i l’estrès) per trobar els mecanismes d’acció i comunicació (hormones i neurotransmissors) entre cos i ment. Per exemple la relació entre el sistema digestiu, on es bàsic una bona flora bacteriana pel sistema inmunològic i el denomitat “petit cervell” de l’intestí, amb el sistema nerviós central.
S’utilitza com a eina terapèutica la medicina natural, la regulació de l’alimentació i del son, l’exercici físic, la suplementació, la fitoterapia, etc. Per poder millorar la salut de persones amb:

  • Dolor: transtorns inflamatoris i degeneratius, dolor crònic.
  • Problemes digestius: digestions pesades, dolor abdominal, estrenyiment, sensació de pesadesa, intestí irritable, intoleràncies.
  • Malalties auto-inmunes.
  • Hormones: desordes i dolor en la menstruació, acné, obesitat.
  • Migranyes i mal de cap. Dèficit de D.A.O.
  • Esportistes: assessorament en rendiment, alimentació i salut, lesions reicidivans, rampes musculars, problemes digestius en proves de llarga distància, suplementació.